#xal12 per la Pepi

Vaig començar a fer mitja i ganxet de petita, per imitar a la meva mare que cada vespre, quan acabàvem de sopar, s’hi posava una mica.

De fet, vaig passar moltes tardes d’infància jugant als bancs d’una botiga de llanes de Barcelona, amb una mestressa fumadora i veu forta que ens tenia a als meus germans i a mi fascinats i on la mare hi passava llargues estones aprenent com havia de continuar els jerseis que ens feia. Era un lloc molt curió, ple de fum, llanes de tots colors i senyores xerrameques. M’encantava anar-hi!

Recordo que el meu primer jersei de punt, el vaig fer llavors… amb 10 o 11 anys. Era rosa i de llana gruixuda. Si no hagués estat així, dubto que l’hagués acabat! Encara ara soc incapaç d’acabar-ne un… si us dic que en tinc 2 de començats i no hi ha manera…

Després d’una adolescència i joventut sense haver tocat ni un ganxet ni una agulla, farà cosa de 7 o 8 anys, vaig tornar a enganxar-m’hi… i com no, l’ajuda de la mare va ser clau per tornar a agafar el punt 😊, no recordava ni com s’agafava l’agulla!

Ara ella ja no fa mai res de punt, s’ha passat al pachwork, per això, quan li faig alguna peça que sé que li agradarà i li anirà bé, em fa molta il·lusió teixir-la. És com donar continuïtat al que ella feia quan érem petits.

I aquí em teniu… fent-li un xal per a posar-se a les espatlles mentre cus, així no agafa fred, diu 😍.

Doncs, res… us presento el #xal12 per la Pepi, espero que us agradi!!

Que necessites per fer-lo:

Com fer-lo:

  • He anat seguint el següent patró, tot i que no en l’ordre indicat sinó que anava alternant les fileres de cadenetes. A vegades en feia 2, altres 3 i altres 4, de la mateixa manera amb els pilonets. D’aquesta manera queda més dinàmic.

Com podeu veure, és fàcil de fer i el resultat és fantàstic. A més, sembla que li ha agradat molt!!

Deixa un comentari